Bé, abans de començar m'agradaria fer una petita presentació del blog. Com ja haureu vist pel títol, en aquest bloc explicaré i ensenyaré les diferents formes en les que el món, tal i com el coneixem, es podria acabar.
Un cop acabada aquesta breu presentació, ara sí: comencem!
1. Supervolcans
Per molt que costi de creure, aproximadament cada 50.000 anys, el nostre planeta experimenta el que anomenem un Supervolcà. Durant aquest fenomen, més de 1.000 kilòmetres quadrats de terra, poden ser submergits en el que seria literalment un llac de lava d'uns 1.000 kilòmetres quadrats. Els efectes immediats no serien només aquests, ja que els gasos sulfúrics produïts per l'explosió del Supervolcà s'injectarien ràpidament en l'atmosfera creant un vel d'àcid sulfúric al voltant del planeta. Aquest vel impediria que passés la llum del Sol durant anys. Efectivament, això significaria que durant cinc o sis anys, en ple dia no veuríem res més que el que es pot veure en una nit de lluna plena.
La magnitud i la rapidesa amb la que es durien a terme els danys, depèn de la zona del planeta en la que es formi el Supervolcà. Taupo, a Nova Zelanda, ha estat el Supervolcà més recent, fa una 26.500 anys. Però el Supervolcà amb les conseqüències més devastadores va ser fa 74.000 anys. Va succeir prop de l'equador, provocant que els gasos sulfúrics cobrissin ràpidament els dos hemisferis. Hi ha proves que demostren que durant els cinc o sis anys següents les temperatures varen baixar molt, provocant fins i tot condicions polars als tròpics.
Però quines possibilitats hi ha de que succeeixi aquest fenomen? Doncs és 12 vegades més probable que l'impacte d'un meteorit gegant. Hi ha un 0,15% de possibilitats de que succeeixi durant la nostra vida. S'ha de vigilar els llocs on ja han entrat en erupció Supervolcans, com Yellowstone a EE.UU o Toba, a Indonèsia. El més preocupant és saber que podria passar a qualsevol lloc, i en qualsevol moment...
Possibilitats de que hi hagi un Supervolcà en els pròxims 70 anys:
MOLT ALTES
Fa pocs anys, quan l'accelerador de partícules del Laboratori Nacional Brookhaven s'estava construint, hi havia una gran preocupació de que es pogués crear un forat negre que acabés amb la Terra. Es temia que al col·lisionar àtoms d'or es pogués arribar a un estat de matèria tan concentrada que es creés un forat negre que engolís la Terra.
Un exemple seria el següent: l'augment de temperatures provocarà que els pols es desfacin, i alhora, això el que provocarà és un canvi en molts corrents marins (per l'augment de l'aigua, i pel seu canvi de temperatura). El canvi dels corrents marins, podria provocar una variació sobtada en el clima d'un lloc i, aquesta variació podria ser fatal, ja que provocaria canvis en la pressió atmosfèrica, i aquesta podria originar forts vents. Fins i tot huracans i grans tempestes. Per tant, l'augment de tan sols 2ºC, podria tenir conseqüències fatals (les estimacions exposades no estan demostrades, només són teories). Però no només això, ja que es preveu que seguint aquest ritme, es podria arribar a augmentar 6ºC la temperatura! Imagineu-vos...
Aproximadament, cada dècada, una estrella gegant de la nostra galàxia, la Via Làctia, es queda sense combustible, i això provoca que exploti. Aquest fenomen és el que anomenem Supernova. El perill però, no és en l'explosió, sinó en els rajos còsmics (formats per partícules d'alta energia) que es llancen en totes direccions. Si per mala sort la Terra es troba en mig de la trajectòria d'aquests rajos, es pot provocar una nova edat de gel, el que provocaria una extinció massiva d'espècies. 
